Moltes vegades la gent es pregunta per què parlar de la mort a l’escola. Miret (2016) comparteix els seus motius: si volem una educació integral dels nostres infants, no podem evitar la mort i el dol, ja que formen part de la vida, i a més, als centres sempre hi ha infants amb dol, i tenen dret a ser atesos com se’ls atén en les altres situacions. 

 

Pel que fa a l’educació emocional, treballar la mort i el dol és molt enriquidor, i en ser un tema que s’evita molt en l’àmbit familiar, sorgeixen moltes preguntes que si no es resolen, poden crear inseguretats, por i ansietat. D'una banda, sovint no els deixem ser partícips dels rituals d’acomiadament i de la mort, i de l'altra, a la televisió veuen guerres, maltractaments, morts, catàstrofes naturals… Voler protegir i no parlar-ne comporta que puguin contenir moltes emocions, i a l’hora d’enfrontar-se a aquestes o d'altres situacions probablement no tindran les eines necessàries per abordar-les.

​

Quan ens acomiadem d'algú, segons Baum (2010) despertem molt sentiments diferents. I tan aviat els coneguem i els aprenguem a manifestar, més preparats estarem quan ens hàgim d'acomiadar d'algú en el moment de la seva mort.

​

Per treballar aquests aspectes a l’aula,  Arnaiz (2003), Badia (2014) i Nolla (2008) distingeixen dos tipus de pedagogia:

​

• La pedagogia del dol que s’aplica quan es pateix una pèrdua i ofereix eines per enfrontar-nos, alleugerir el dolor i donar consol.

• La pedagogia de la mort fa referència a la realitat de la pèrdua, el fracàs i la mort abans de trobar-se amb ella. És a dir, fer entendre el concepte de mort, parlar-ne i tenir-la present, per poder així entendre la fragilitat dels humans i viure amb el valor que ens mereixem. De la mateixa manera, també ofereix eines per aproximar-nos a ella.

Saber que la mort existeix dona sentit a la vida. Comprendre que som finits i no infinits, només tenim un temps, el nostre.

Badia (2014) comenta els objectius que hauria de tenir una educació per a la mort:

​

• Viure al màxim cada instant i reflexionar sobre el valor de la vida, és única i irrepetible.

• La mort forma part del nostre cicle de vida i és necessària.

• Ajudar a tenir la menor por cap a la mort; tenim por a allò que desconeixem, i si en parlem, l'alleujarem.

• Facilitar eines per enfrontar-nos a la mort de les persones estimades i reflexionar sobre la pròpia mort.

• Entendre la dinàmica del dol i conèixer quines formes de reacció hi ha davant la mort d'algú estimat.

• Tenir la capacitat d'expressar les pròpies emocions davant la mort d'una persona estimada, i respectar les dels altres.

​

Educar per la mort segons Ribera i Fernández (s.d.) és educar en els interessos dels infants, els dubtes i les capacitats de comprensió. Eduquem sense ser conscients, amb les nostres actituds, ja que aprenen del que veuen; per això hauríem d'aprofitar molts moments de la vida quotidiana per educar de forma indirecta. Això sí, no ens hem de confondre, i creure que per educar en la mort, evitarem tot el dolor i el patiment.