Albo, P. i Auladell, P. (2009). Agnès Atzur. Barcelona: Thule.

​

L'Agnès troba a faltar el seu amic Miquel, ella no sap què passa i segueix jugant mentre l'espera. En Miquel no tornarà perquè és mort; per això decideix sembrar la llavor d'un arbre per poder-lo recordar i veure sempre.

Bausà, R. i Peris, C. (2004). Bona nit, avi! Santa Marta de Tormes: Lóguez.

​

La Marta ha viscut la mort del seu avi. Un vespre estava amb la seva mare al jardí, perquè estava molt trista i l'estava consolant; va mirar el cel i va veure com una estrella li picava l'ullet. I es va preguntar si podia ser l'avi.

Mundy, M. (2002). Cuando estoy triste ante la pérdida de un ser querido. Madrid. San Pablo.

​

Descriu els sentiments més comuns davant la mort i proposa què fer amb ells.

Guitiérrez, N. (2011). ¿Dónde está güelita Queta? Barcelona: Destino.

​

L'àvia s'ha mort, però utilitzen els records per recordar la seva veu, les seves mans, els seus objectes personals... S'adonen que sempre que hi pensin, estarà amb ells.

Ballesteros, N., Tàpia, I. i Sitko, E. (s.d.) El camí de la Lua. Barcelona: Associació Aves.

​

La Lua perd el seu pare i està perduda dins la seva tristesa; la seva mare, la seva àvia, la seva mestra i els seus amics l'ajuden a acomiadar-se'n i a passar per totes les etapes del dol.

Gil Vila, M. A. (2007). El jardí del meu avi. Barcelona: Bellaterra.

​

L'avi Martí té un jardí on hi ha moltes plantes que creixen, i si agafen una malaltia, l'avi s'encarrega de combatre-la, encara que quan són molt velles es moren.

Parera, N. (2015). El meu avi i jo. Barcelona: Juventut.

​

"La protagonista juga cada dia amb el seu avi Simó  a amagar petons. Però un dia l'avi s'oblida de respirar, i li diuen que no tornarà.  El seu dol serà més suportable gràcies a la interacció amb la seva mare, i al petó que el seu avi li va deixar perquè el recordés quan no hi fos..."

Erlbruch, W. (20017). El pato y la muerte. Albotote: Barbara Fiore Editora.

​

La mort es personifica en una acompanyant silenciosa i lleugera, que sempre acompanya l'ànec ni que ell no ho percebi, quan aquest és conscient de la seva presència li explica les seves inquietuds sobre la mort, i ella li respon els dubtes.

Regojo, J. i Borràs, L. (2012). En Max i la seva ombra. Barcelona: Proteus.

​

En Max té una ombra que no acaba d'entendre. El conte és una conversa entre el Max i l'ombra (la Mort).

Legendre, F. (2008). Gallons de taronja. València: Tàndem.

​

La Petra és una nena que cada matí la desperta el seu avi Pepe Juanito amb una taronja acabada de collir. Un dia en tornar de l'escola no el troba, perquè està molt malalt a l'hospital. La Petra decideix portar-li uns gallons de taronja. De gran la Petra cada matí quan es menja una taronja recorda al seu avi.

Wilhelm, H. (1989). Jo sempre t’estimaré. Ed. Joventut. Barcelona

​

El protagonista d'aquesta història tenia una gossa que es deia Elfi, ho feien tot junts, i cada nit abans d'anar a dormir ell li deia: jo sempre t'estimaré. Però van passar els anys i l'Elfi va morir, tota la família estava molt trista perquè mai li havien dit que l'estimaven, creien que no era necessari perquè ella ja ho sabia. En canvi ell estava més tranquil, cada nit li ho havia dit. I segueix pensant que quan tingui una altra mascota, sigui quina sigui cada nit li dirà: jo sempre t'estimaré.

Hellings, C. (2000). L'avi d'en Tom ha mort. Barcelona: Esin.

​

La família d'en Tom rep una trucada, l'avi ha mort. En Tom no entén què vol dir això exactament i van a veure el cos de l'avi. Allà troben a tota la família, però no tenen ganes de fer res; així que pensen en ell i fan coses per recordar-lo, fan el que faria l'avi.

Solotareff, G. (2010). L'edu, el petit llop. Madrid: Corimbo.

​

El tiet del llop Edu es mor, i l'ovella Tom l'ajuda a enterrar al tiet. Creixen junts i s'ensenyen coses mútuament, habilitats físiques i emocions.

Davies, B. (2015). L'illa de l'avi. Algemesí: Andana.

​

En Leo i el seu avi fan un viatge a una illa. En Leo troba al seu avi a l’àtic de casa i a través d’una porta secreta, pugen a un vaixell i emprenen un viatge que, realment és un viatge simbòlic, ja que l’avi no en tornarà. El Leo retorna a  casa, trist i solitari, però alhora sabent que l’avi és molt més feliç allà on s’ha quedat.

Agustí, M., Blasi, M., Esquerda, M., Esteban, B., Gómez, C., Menal, M. i Vinyes, J. (2013). La Carla ara és la nostra estrella. Lleida: Pagès Editors.

​

La Carla era una nena que es va posar molt malalta, i la van dur a l’hospital de seguida. Els metges no la van poder curar i es va acabar morint. Tots estaven molt tristos fins que una nit, tot mirant el cel, van decidir que l’estrella que més brillava seria la Carla. I des d’aquell dia, cada vespre tots miraven el cel per trobar l’estrella més brillant i que els acompanyaria sempre.

Rius, R. (2004). La Maria no se n'oblidarà. Barcelona: Cruïlla.

​

La família de la Maria ha perdut el seu avi, i sempre que van a casa l'àvia amb tots els cosins miren els àlbums de fotografies i recorden tot allò que feien amb el seu avi; perquè mentre no l'oblidin no deixarà d'estar amb ells.

Larrull, C. (s.d.) La seva olor.  Barcelona.

​

Tres germanes de diferents edats  viuen la mort sobtada de la mare en un accident de cotxe. La germana mitjana, explica el procés que viu ella i la resta de la família després de l'accident.

Torrent, D. (2011). Mi abuelo Carmelo. Barcelona: Kalandraka.

​

És un relat nostàlgic sobre l'avi de l'autor. Tracta amb delicadesa el pas del temps, la transició de la infància a l'edat adulta, i l'absència inevitable d'un ésser estimat que pertany al record.

Cortina, M. i Peguero, A. (2005). On és el iaio? Edicions Tàndem. València.

​

L’avi de la nena del conte ha “desaparegut” i ella busca l’explicació que la satisfaci més entre tot el que li diuen i el que ella pensa.

Verges, P. (2011). Paz: Papá se fue para siempre. Barcelona: Sirpus.

​

Paz no troba al seu pare per enlloc, se n'ha anat sense avisar. Ha d'acceptar que el seu pare ha mort i que no el tornarà a veure. Al llarg d'aquesta història, Paz recorda moments feliços que ha compartit amb ell.

Van Ommen, S. (2005). Regaliz. Madrid: Kókinos.

​

El Jorge i l'Òscar són dos amics que mentre mengen regalèssia al parc es pregunten com és el cel, si quan es morin es trobaran allà dalt, i moltes preguntes més.

Blanch, T. i Espluga, M. (2010). Una capsa de colors vius. Barcelona: Baula.

​

A la Mar li agrada molt estar amb la seva àvia. La Mar té una alegria i una imaginació desbordants i sap que tant si plou com si fa sol, la iaia Carme l'entén i sempre té un somriure per a ella.

Prats, J. D. (2003). Així era l'avi. Barcelona: Parramón.

​

Un avi molt dolç es va fer pastisser, i va fer molts pastissos fins a trobar el pastís ideal dels seus somnis. El seu net el recorda, perquè ell ja no hi és.

Schössow, P. (2017). ¿Cómo es posible? La historia de Elvis. Salamanca: Lóguez.

​

Una nena porta una gran bossa de mà i tothom es pregunta per què: el seu canari ha mort i el vol enterrar. Quan la gent li pregunta, explica com era i com de bé cantava.

Ryan, V. (2002). Cuando los abuelos nos dejan: Como superar el dolor. Madrid. San Pablo.

​

Els fullets d'aquest llibre descriuen els difícils dies anteriors i els posteriors a la mort d'un avi. Exploren el significat de la mort i del cel, i com es pot estar en unió espiritual amb l'avi que ha mort. 

Bauer, J. (2002): El ángel del abuelo. Salamanca. Loguez Ediciones.

​

L'avi d'aquesta història tenia un àngel que el va acompanyar tota la seva vida, des que va néixer, quan de petit es podia fer mal, quan de gran va anar a la guerra, quan es va casar i quan va tenir fills, de vellet, fins al final de la vida.

Ballesteros, N., Tàpia, I. i Sitko, E. (s.d.) El camí del Dan. Barcelona: Associació Aves.

​

El Dan perd a la seva mare i està perdut dins la seva tristesa; el seu pare, la seva àvia, la seva mestra i els seus amics l'ajuden a acomiadar-se'n i a passar per totes les etapes del dol.

Fernández, I. (2013). El Joan ha mort. Barcelona: Pagès editors.

​

El conte va adreçat a nens, i no tan nens, i explica la malaltia, la mort i el dol d'un familiar proper.

Somers, P. (2005). El nen dels estels. Barcelona: ING Edicions.

​

Comença l'escola i quan expliquen què han fet durant l'estiu, la Clara explica que ha perdut el seu germanet, i el Pol, la seva àvia; i tenen molts dubtes que la mestra resol; i decideixen fer un racó per recordar aquells que ja no hi són.

Company, M. (1994). El Santi i la Nona. Adéu àvia. Barcelona: Timun Mas.

​

La Nona viu la mort de la seva àvia, però no acaba d'entendre què és el que passa. El seu amic imaginari Santi li explica què és la mort, viatjant a través del temps i la seva família.

Kikuta, M. (2008). Et puc veure sempre que vulgui. Barcelona: Glénat.

​

Un gosset anomenat Shiro pateix la desaparició de la seva mestressa la Miki. Aprèn que si tanca els ulls pot recordar-la i passar el dol de la millor manera possible, i comprendre que allà on sigui estarà sempre amb ell.

Ramos, N. (2012). Jana, estel etern. Barcelona: Serv. de suport al dol de Ponent.

​

La Jana és una nena que ha mort, i està al cel; però no entén què passa. Per això parla amb l'Estel del Nord que li explica què està passant.

Canals, M. i Aguilar, S. (2011). L'Amiga invisible: la mort. Barcelona: Salvatella.

​

L'àvia de l'Anna s'ha mort, i ella s'ha tornat de blanc i negre, i apareix l'Anna de color, una amiga que li farà superar la mort de la seva àvia i tornar a tenir tots els colors.

Gray, N. (1999). L’avi de l’Osset. Barcelona: Timun Mas.

​

L'Osset va a visitar el seu avi cada divendres, berenen junts i després pugen sobre la casa de l'arbre per explicar històries. Un dia es va posar malalt i el van portar a l'hospital. Però estava massa malalt per explicar una història, així que va ser l'Osset qui va explicar-li l'última història.

Capdevila, R. L'enterrament. (1987). Barcelona: La Galera.

​

El llibre mostra i explica com és l'enterrament de l'àvia de la família.

Gòdia, A. (2006). L'últim dia de la tardor. BARCELONA: Edebé.

​

El llibre fa un repàs de la vida d'un bosc al llarg de les estacions de l'any. Dos guillots ens acompanyen a fer un tomb per aquest bosc on hi ha un gran silenci. 

José, E. (2006). La Júlia té un estel. Barcelona: La Galera.

​

La Júlia perd a la seva mare, però abans de morir li explica que anirà a treballar a un estel, i que quan faci 6 anys i mig el seu pare li explicarà una veritat. La Júlia cada nit mira per la finestra i veu l'estel de la seva mare.

Huelva, C. (2013). La meva germana Paula. Barcelona: Claret.

​

La Carla, la protagonista del conte, viu la mort de la seva germana Paula, però acaba trobant suport en el seu entorn: els pares, els avis, la mestra... Tots estan al seu costat i l'ajuden a continuar vivint amb el record de la seva germana.

Buscaglia, L. (1998). La tardor de Freddy, la fulla. Barcelona: Urano-Emecé.

​

El cicle de la vida d'una fulla des que brota a l'arbre fins que cau després de la primera nevada d'hivern. Sensible i explicat amb gran senzillesa, el text curt complementa les fotografies a color que mostren els canvis produïts en la fulla al llarg de les estacions. 

Wild, M. (2000). Nana Vieja. Barcelona: Ekaré.

​

És la història de dues porquetes, Nana Vieja i la seva neta Chanchita, viuen juntes i ho fan tot juntes. Però arriba un dia que Nana Vieja es nota molt cansada i ja sap que li queden pocs dies de vida, així que ho deixa tot a punt per morir, i fa un repàs de tot allò que li agrada amb la seva neta.

García, C. (2016). Para siempre. Meres: La fábrica de libros.

​

La protagonista no entén per què no li expliquen la mort de les persones de la mateixa manera que li van explicar la mort de les seves mascotes. I ella mateixa reflexiona sobre el cicle de la vida i treu les seves pròpies conclusions.

Bley, A. (2009). Què ve després de mil?. Barcelona: Takatuka.

​

La Lisa li pregunta a l'Otto, amb qui està aprenent a comptar les estrelles, "què ve després del mil?". La Lisa ja sap comptar fins a setze, però el cel està ple d'estrelles hi ha moltes més estrelles, com a mínim mil, li ha explicat el vell Otto. Aquest emmalalteix i fins que mor. La dona de l'Otto li fa entendre que encara que una persona no la puguem veure, pot seguir present dins nosaltres. 

Saint Mars, D. (1998). S'ha mort l'avi. Barcelona: Cruïlla.

​

Explica la història d'un infant que pateix la pèrdua del seu avi.

Gliori, D. (2013). T'estimaré sempre, petitó. Barcelona: Estrella polar.

​

Una petita guineu sempre pregunta a la seva mare si l'estimarà per sempre, fins i tot quan ella hagi mort. Li respon que el seu amor, com l'amor de les estrelles i la seva llum, no s'acabarà mai, és infinit.

Ramírez, A-L. (2005). Així és la vida. València: Editorial Diálogo.

​

Aquest llibre explica que a vegades, per més que desitgem o inclús necessitem quelcom, no ho podem aconseguir. Per tant, la frustració és natural i hem d'aprendre a acceptar-la i conviure amb ella. Les situacions difícils de la vida i les decepcions no es poden evitar, però podem superar-les i, fins i tot, extreure alguna cosa positiva de tot el que ens està passant. Hem de ser positius, ja que la felicitat és una qüestió d'actitud!

Brami, E. y Schamp, T. (2000): Como todo lo que nace. París. Kókinos.

​

Com qualsevol planta o animal de la natura que neix, està ufanosa i un dia comença a arrugar-se i canviar de color fins que cau. El temps se’ns acabarà i ja no serem aquí...

Eulate, A. (2010). Cuerpo de nube. Madrid: Cuento de Luz.

​

En Kor Derito era una ovella molt especial: tenia el cos de núvol. Com que no era de llana igual que la resta d’ovelletes, sempre el deixaven de costat. Un dia es va posar malalt i la seva mare Delia el va cuidar amb molt d’amor, però finalment, es va morir. Llavors, la Delia va veure que el núvol que cobria el cos del seu fillet ja no hi era, només hi havia un cabdell de llana ben blanca,  va mirar al cel i va descobrir el núvol més bonic i lluent de tots, que era el del seu fillet Kor. 

Teckentrup, B. (2013). El arbol de los recuerdos. Madrid: Nube ocho.

​

La guineu del bosc era molt velleta i es va morir. Tots els habitants del bosc van anar a observar-la i a acomiadar-se, no s'imaginaven una vida sense ella. Mentre la recordaven va començar a créixer un arbre.

Hole, S. (2013). El cielo de Anna. Barcelona: Kókinos.

​

Quan arriba el dia del funeral de la mare, l'Anna se sent estranya, no sap què té. Prefereix estar en un altre món on recorda tot el que feia amb la mare, i el pare decideix acompanyar-l'hi. Però veuen que han de tornar al món real per poder assistir al funeral.

Holden, D. (1993). El mejor truco del abuelo. México. Fondo de Cultura Económica.

​

Aquesta és una història veritable sobre la manera en què una nena experimenta la malaltia i mort del seu avi. Dona respostes a preguntes que l'infant potser no sap expressar. Aquells que estimem mai abandonen el nostre cor... Aquest és el millor truc de l'amor.

Yumoto, K. (2009). El oso y el gato salvaje. Madrid: Corimbo.

​

Un os estava plorant perquè el seu amic ocell havia mort, va talar un arbre i va fer una caixa per enterrar-lo. Un dia passejant pel bosc va conèixer a un gat salvatge que tenia un violí.

Ventura, A. i Delicado, F. (2000). El Tren. Salamanca. Loquez.

​

És la història de l'oncle Juanito, i el seu nebot Pablo. S'agafaven de la mà i se n'anaven amb tren, "fins que un dia el tren es va parar". I en Pablo no entenia, i ningú li explicava, per què l'oncle Juanito no hi era.

Verrept, P. (2000). Et trobo a faltar. Barcelona: Joventut.

​

La Joana, amiga del protagonista, canvia de casa. Aquest fet el fa pensar en l'àvia, i trobar-la més a faltar. I compara com l'àvia va marxar per sempre i la Joana no.

Martinez, M. (2010). Jo les volia. Barcelona: Rosa Sensat.

​

A casa de la Roser hi ha una mare malalta, no es pot llevar i ella va cada matí a fer-li un petó. Després ha de rentar-se, pentinar-se i esmorzar per anar a l'escola. Té unes trenes molt llargues, que li agraden molt, però cada cop que li pentinen li fan mal. Se'n van de vacances i el seu pare li talla, i les troba molt a faltar. La mare mor, i quan la gent va a donar-los el condol li diuen que sense les trenes s'assembla molt a la seva mare.

Bunnag, T. (2008). L'arc de Sant Martí de l'àvia. Barcelona: La Liebre de Marzo.

​

La Nuri és una adolescent que viu al camp amb la seva àvia, la seva mare i el seu germà petit. Els seus pares s'han separat, però són bons amics. La Nuri viurà una sèrie d'aventures que la desafiaran i li permetran descobrir coses importants de la vida que li formaran el caràcter i la personalitat.

Paola, T. (1994). L'àvia de dalt i l'àvia de baix. Barcelona: Cruïlla.

​

En Pau té una àvia que anomena àvia de baix i una besàvia que anomena l'àvia de dalt. Però un dia l'àvia de dalt mor; i només queda l'àvia de baix que passa a ser l'àvia. El Pau creix recordant a l'àvia de dalt; fins que un dia les dues àvies estan dalt.

Gilson, P. (2008). L'estrella de la Laia. Barelona: Cruïlla.

​

La Laia i en Bernat són molt amics i sempre van junts a l'escola fins que un dia la Laia es posa malalta. En Bernat descobreix que és una malaltia greu i que segurament no es recuperarà. Tota l'escola la va a veure un dia, però en Bernat hi va cada dia a explicar-li contes i fer-la riure. Un dia la Laia perd la lluita i es converteix en una estrella que el Bernat veu des de la seva habitació.

Voltz, C. (2005). La carícia de la papallona. Barcelona: Kalandraka.

​

Una àvia i el seu net treballen junts a l'hort. L'àvia mor, i des d'aquell dia succeeixen coses especials a l'hort, però és l'àvia que ajuda al net.

Solé, C. (1985). La lluna d'en Joan. Barcelona: Hymsa.

​

Explica el viatge que fa en Joan per cercar la salut del seu pare, que el porta a enfilar-se fins a la lluna i a baixar al fons del mar.

Elzbieta. (2002). La mort d'en Tim. Barcelona: Cruïlla.

​

En Tim és atropellat per la guineu, el gos la porta a l'hospital, la ratolina li fa companyia, el gall anuncia la seva mort, l'eriçó el vesteix, el gat li fa la caixa, el talp l'enterra, les merles l'acompanyen, el colom li diu adéu, l'alosa li canta una cançó i l'esquirol li planta una rosa. Però tots ploraran la seva mort.

Beuscher, A. i Haas, C. (2004). Més enllà del gran riu. Barcelona: Juventut.

​

Un dia la Llebre li va dir a l’Os rentador que havia de fer un llarg viatge i no podia anar amb ella. L’Os rentador la va acompanyar al riu i es va acomiadar d'ella. Després ho va explicar als seus amics, que es van posar molt tristos i van anar a fer una passejada, cadascun pensant per ell mateix. De cop i volta, l'Elefant va començar a cantar una cançó i tots junts la van entonar. El ratolí va preguntar: “¿Creieu que la Llebre ens ha sentit cantar?”. L’Os rentador va respondre: “Clar que sí”. I el Ratolí va dir: “Llavors cantarem més sovint”. 

Ramón, E. (2003). No és fàcil, petit esquirol. Barcelona: Kalandraka

​

El petit esquirol perd a la seva mare i està molt trist; el seu amic mussol intenta animar-lo, de la mateixa que ho fa el seu pare, però no aconsegueix estar bé. Fins que un dia al bosc, sent que la seva mare està a prop i que mai l'abandonarà.

Gibert, B. (2009). Paraíso. Madrid: Los cuatro azules.

​

L'avi mor, i li sembla injust. L'infant parla de la mort de forma concisa i senzilla. Li pregunta en un diàleg sense resposta sobre una altra existència, o el paradís.

Durant, A. i Gliori, D. (2004). Per sempre més. Barcelona: Timun Mas.

​

Un grup d'amics format per una llúdria, un talp i una llebre han perdut la seva amiga, la guineu. Passen uns dies molt tristos, però un dia ve l'esquirol i els fa recordar com de bé s'ho van passar quan la guineu era amb ells. I veuen que si la recorden i estan contents és com si encara seguís allà amb ells.

Canals, E. (2011). Un poema a la panxa. Madrid: Oxford.

​

En Babalú és un infant que fa temps que no somriu, que no juga, que no té ganes de fer res... Té un nus a l'estómac que el fa estar trist, fins que un dia, a classe, li surt un poema de la panxa i el comparteix amb els seus companys. I resulta que el seu avi s'ha mort, i ell té molta por i el troba a faltar. Entre els companys busquen la solució perquè en Babalú no estigui tan trist.

Kübler-Ross, E. (2000). Todo final es un luminoso principio. Barcelona. Sirpus.

​

Compara les diferents fases d'una papallona amb les diverses etapes de la vida humana.