CONTES QUE TRACTEN LA MORT

A continuació hi ha un recull de contes i els seus respectius resums, que tracten el dol provocat per la mort a educació infantil.

AGNƈS ATZUR

Albo, P. i Auladell, P. (2009). AgnĆØs Atzur. Barcelona: Thule.

​

L'AgnĆØs troba a faltar el seu amic Miquel, ella no sap quĆØ passa i segueix jugant mentre l'espera. En Miquel no tornarĆ  perquĆØ Ć©s mort; per això decideix sembrar la llavor d'un arbre per poder-lo recordar i veure sempre.

BONA NIT, AVI!

Bausà, R. i Peris, C. (2004). Bona nit, avi! Santa Marta de Tormes: Lóguez.

​

La Marta ha viscut la mort del seu avi. Un vespre estava amb la seva mare al jardĆ­, perquĆØ estava molt trista i l'estava consolant; va mirar el cel i va veure com una estrella li picava l'ullet. I es va preguntar si podia ser l'avi.

CUANDO ESTOY TRISTE ANTE LA PƉRDIDA DE UN SER QUERIDO

Mundy, M. (2002). Cuando estoy triste ante la pƩrdida de un ser querido. Madrid. San Pablo.

​

Descriu els sentiments més comuns davant la mort i proposa què fer amb ells.

ĀæDƓNDE ESTƁ GÜELITA QUETA?

Guitiérrez, N. (2011). ¿Dónde estÔ güelita Queta? Barcelona: Destino.

​

L'àvia s'ha mort, però utilitzen els records per recordar la seva veu, les seves mans, els seus objectes personals... S'adonen que sempre que hi pensin, estarà amb ells.

EL CAMƍ DE LA LUA

Ballesteros, N., TĆ pia, I. i Sitko, E. (s.d.) El camĆ­ de la Lua. Barcelona: Associació Aves.

​

La Lua perd el seu pare i estĆ  perduda dins la seva tristesa; la seva mare, la seva Ć via, la seva mestra i els seus amics l'ajuden a acomiadar-se'n i a passar per totes les etapes del dol.

EL JARDƍ DEL MEU AVI

Gil Vila, M. A. (2007). El jardĆ­ del meu avi. Barcelona: Bellaterra.

​

L'avi Martí té un jardí on hi ha moltes plantes que creixen, i si agafen una malaltia, l'avi s'encarrega de combatre-la, encara que quan són molt velles es moren.

EL MEU AVI I JO

Parera, N. (2015). El meu avi i jo. Barcelona: Juventut.

​

"La protagonista juga cada dia amb el seu avi Simó  a amagar petons. Però un dia l'avi s'oblida de respirar, i li diuen que no tornarĆ .  El seu dol serĆ  mĆ©s suportable grĆ cies a la interacció amb la seva mare, i al petó que el seu avi li va deixar perquĆØ el recordĆ©s quan no hi fos..."

EL PATO Y LA MUERTE

Erlbruch, W. (20017). El pato y la muerte. Albotote: Barbara Fiore Editora.

​

La mort es personifica en una acompanyant silenciosa i lleugera, que sempre acompanya l'ànec ni que ell no ho percebi, quan aquest és conscient de la seva presència li explica les seves inquietuds sobre la mort, i ella li respon els dubtes.

EN MAX I LA SEVA OMBRA

Regojo, J. i BorrĆ s, L. (2012). En Max i la seva ombra. Barcelona: Proteus.

​

En Max tƩ una ombra que no acaba d'entendre. El conte Ʃs una conversa entre el Max i l'ombra (la Mort).

GALLONS DE TARONJA

Legendre, F. (2008). Gallons de taronja. ValĆØncia: TĆ ndem.

​

La Petra Ć©s una nena que cada matĆ­ la desperta el seu avi Pepe Juanito amb una taronja acabada de collir. Un dia en tornar de l'escola no el troba, perquĆØ estĆ  molt malalt a l'hospital. La Petra decideix portar-li uns gallons de taronja. De gran la Petra cada matĆ­ quan es menja una taronja recorda al seu avi.

JO SEMPRE T'ESTIMARƉ

Wilhelm, H. (1989). Jo sempre t’estimarĆ©. Ed. Joventut. Barcelona

​

El protagonista d'aquesta història tenia una gossa que es deia Elfi, ho feien tot junts, i cada nit abans d'anar a dormir ell li deia: jo sempre t'estimaré. Però van passar els anys i l'Elfi va morir, tota la família estava molt trista perquè mai li havien dit que l'estimaven, creien que no era necessari perquè ella ja ho sabia. En canvi ell estava més tranquil, cada nit li ho havia dit. I segueix pensant que quan tingui una altra mascota, sigui quina sigui cada nit li dirà: jo sempre t'estimaré.

L'AVI D'EN TOM HA MORT

Hellings, C. (2000). L'avi d'en Tom ha mort. Barcelona: Esin.

​

La família d'en Tom rep una trucada, l'avi ha mort. En Tom no entén què vol dir això exactament i van a veure el cos de l'avi. Allà troben a tota la família, però no tenen ganes de fer res; així que pensen en ell i fan coses per recordar-lo, fan el que faria l'avi.

L'EDU, EL PETIT LLOP

Solotareff, G. (2010). L'edu, el petit llop. Madrid: Corimbo.

​

El tiet del llop Edu es mor, i l'ovella Tom l'ajuda a enterrar al tiet. Creixen junts i s'ensenyen coses mĆŗtuament, habilitats fĆ­siques i emocions.

L'ILLA DE L'AVI

Davies, B. (2015). L'illa de l'avi. AlgemesĆ­: Andana.

​

En Leo i el seu avi fan un viatge a una illa. En Leo troba al seu avi a l’àtic de casa i a travĆ©s d’una porta secreta, pugen a un vaixell i emprenen un viatge que, realment Ć©s un viatge simbòlic, ja que l’avi no en tornarĆ . El Leo retorna a  casa, trist i solitari, però alhora sabent que l’avi Ć©s molt mĆ©s feliƧ allĆ  on s’ha quedat.

LA CARLA ARA ƉS LA NOSTRA ESTRELLA

AgustĆ­, M., Blasi, M., Esquerda, M., Esteban, B., Gómez, C., Menal, M. i Vinyes, J. (2013). La Carla ara Ć©s la nostra estrella. Lleida: PagĆØs Editors.

​

La Carla era una nena que es va posar molt malalta, i la van dur a l’hospital de seguida. Els metges no la van poder curar i es va acabar morint. Tots estaven molt tristos fins que una nit, tot mirant el cel, van decidir que l’estrella que mĆ©s brillava seria la Carla. I des d’aquell dia, cada vespre tots miraven el cel per trobar l’estrella mĆ©s brillant i que els acompanyaria sempre.

LA MARIA NO SE N'OBLIDARƀ

Rius, R. (2004). La Maria no se n'oblidarĆ . Barcelona: CruĆÆlla.

​

La família de la Maria ha perdut el seu avi, i sempre que van a casa l'àvia amb tots els cosins miren els àlbums de fotografies i recorden tot allò que feien amb el seu avi; perquè mentre no l'oblidin no deixarà d'estar amb ells.

LA SEVA OLOR

Larrull, C. (s.d.) La seva olor.  Barcelona.

​

Tres germanes de diferents edats  viuen la mort sobtada de la mare en un accident de cotxe. La germana mitjana, explica el procĆ©s que viu ella i la resta de la famĆ­lia desprĆ©s de l'accident.

MI ABUELO CARMELO

Torrent, D. (2011). Mi abuelo Carmelo. Barcelona: Kalandraka.

​

Ɖs un relat nostĆ lgic sobre l'avi de l'autor. Tracta amb delicadesa el pas del temps, la transició de la infĆ ncia a l'edat adulta, i l'absĆØncia inevitable d'un Ć©sser estimat que pertany al record.

ON ƉS EL IAIO?

Cortina, M. i Peguero, A. (2005). On Ć©s el iaio? Edicions TĆ ndem. ValĆØncia.

​

L’avi de la nena del conte ha ā€œdesaparegutā€ i ella busca l’explicació que la satisfaci mĆ©s entre tot el que li diuen i el que ella pensa.

PAZ: PAPƁ SE FUE PARA SIEMPRE

Verges, P. (2011). Paz: PapĆ” se fue para siempre. Barcelona: Sirpus.

​

Paz no troba al seu pare per enlloc, se n'ha anat sense avisar. Ha d'acceptar que el seu pare ha mort i que no el tornarà a veure. Al llarg d'aquesta història, Paz recorda moments feliços que ha compartit amb ell.

REGALIZ

Van Ommen, S. (2005). Regaliz. Madrid: Kókinos.

​

El Jorge i l'ƒscar són dos amics que mentre mengen regalĆØssia al parc es pregunten com Ć©s el cel, si quan es morin es trobaran allĆ  dalt, i moltes preguntes mĆ©s.

UNA CAPSA DE COLORS VIUS

Blanch, T. i Espluga, M. (2010). Una capsa de colors vius. Barcelona: Baula.

​

A la Mar li agrada molt estar amb la seva àvia. La Mar té una alegria i una imaginació desbordants i sap que tant si plou com si fa sol, la iaia Carme l'entén i sempre té un somriure per a ella.

AIXƍ ERA L'AVI

Prats, J. D. (2003). Així era l'avi. Barcelona: Parramón.

​

Un avi molt dolç es va fer pastisser, i va fer molts pastissos fins a trobar el pastís ideal dels seus somnis. El seu net el recorda, perquè ell ja no hi és.

ĀæCƓMO ES POSIBLE? LA HISTORIA DE ELVIS

Schössow, P. (2017). ¿Cómo es posible? La historia de Elvis. Salamanca: Lóguez.

​

Una nena porta una gran bossa de mĆ  i tothom es pregunta per quĆØ: el seu canari ha mort i el vol enterrar. Quan la gent li pregunta, explica com era i com de bĆ© cantava.

CUANDO LOS ABUELOS NOS DEJAN

Ryan, V. (2002). Cuando los abuelos nos dejan: Como superar el dolor. Madrid. San Pablo.

​

Els fullets d'aquest llibre descriuen els difĆ­cils dies anteriors i els posteriors a la mort d'un avi. Exploren el significat de la mort i del cel, i com es pot estar en unió espiritual amb l'avi que ha mort. 

EL ƁNGEL DEL ABUELO

Bauer, J. (2002): El Ɣngel del abuelo. Salamanca. Loguez Ediciones.

​

L'avi d'aquesta història tenia un Ć ngel que el va acompanyar tota la seva vida, des que va nĆ©ixer, quan de petit es podia fer mal, quan de gran va anar a la guerra, quan es va casar i quan va tenir fills, de vellet, fins al final de la vida.

EL CAMƍ DEL DAN

Ballesteros, N., TĆ pia, I. i Sitko, E. (s.d.) El camĆ­ del Dan. Barcelona: Associació Aves.

​

El Dan perd a la seva mare i estĆ  perdut dins la seva tristesa; el seu pare, la seva Ć via, la seva mestra i els seus amics l'ajuden a acomiadar-se'n i a passar per totes les etapes del dol.

EL JOAN HA MORT

FernÔndez, I. (2013). El Joan ha mort. Barcelona: Pagès editors.

​

El conte va adreƧat a nens, i no tan nens, i explica la malaltia, la mort i el dol d'un familiar proper.

EL NEN DELS ESTELS

Somers, P. (2005). El nen dels estels. Barcelona: ING Edicions.

​

ComenƧa l'escola i quan expliquen quĆØ han fet durant l'estiu, la Clara explica que ha perdut el seu germanet, i el Pol, la seva Ć via; i tenen molts dubtes que la mestra resol; i decideixen fer un racó per recordar aquells que ja no hi són.

EL SANTI I LA NONA

Company, M. (1994). El Santi i la Nona. AdƩu Ơvia. Barcelona: Timun Mas.

​

La Nona viu la mort de la seva àvia, però no acaba d'entendre què és el que passa. El seu amic imaginari Santi li explica què és la mort, viatjant a través del temps i la seva família.

ET PUC VEURE SEMPRE QUE VULGUI

Kikuta, M. (2008). Et puc veure sempre que vulgui. Barcelona: GlƩnat.

​

Un gosset anomenat Shiro pateix la desaparició de la seva mestressa la Miki. AprĆØn que si tanca els ulls pot recordar-la i passar el dol de la millor manera possible, i comprendre que allĆ  on sigui estarĆ  sempre amb ell.

JANA, ESTEL ETERN

Ramos, N. (2012). Jana, estel etern. Barcelona: Serv. de suport al dol de Ponent.

​

La Jana Ć©s una nena que ha mort, i estĆ  al cel; però no entĆ©n quĆØ passa. Per això parla amb l'Estel del Nord que li explica quĆØ estĆ  passant.

L'AMIGA INVISIBLE

Canals, M. i Aguilar, S. (2011). L'Amiga invisible: la mort. Barcelona: Salvatella.

​

L'Ć via de l'Anna s'ha mort, i ella s'ha tornat de blanc i negre, i apareix l'Anna de color, una amiga que li farĆ  superar la mort de la seva Ć via i tornar a tenir tots els colors.

L'AVI DE L'OSSET

Gray, N. (1999). L’avi de l’Osset. Barcelona: Timun Mas.

​

L'Osset va a visitar el seu avi cada divendres, berenen junts i després pugen sobre la casa de l'arbre per explicar històries. Un dia es va posar malalt i el van portar a l'hospital. Però estava massa malalt per explicar una història, així que va ser l'Osset qui va explicar-li l'última història.

L'ENTERRAMENT

Capdevila, R. L'enterrament. (1987). Barcelona: La Galera.

​

El llibre mostra i explica com Ʃs l'enterrament de l'Ơvia de la famƭlia.

L'ÚLTIM DIA DE LA TARDOR

Gòdia, A. (2006). L'últim dia de la tardor. BARCELONA: Edebé.

​

El llibre fa un repĆ s de la vida d'un bosc al llarg de les estacions de l'any. Dos guillots ens acompanyen a fer un tomb per aquest bosc on hi ha un gran silenci. 

LA JƚLIA TƉ UN ESTEL

José, E. (2006). La Júlia té un estel. Barcelona: La Galera.

​

La JĆŗlia perd a la seva mare, però abans de morir li explica que anirĆ  a treballar a un estel, i que quan faci 6 anys i mig el seu pare li explicarĆ  una veritat. La JĆŗlia cada nit mira per la finestra i veu l'estel de la seva mare.

LA MEVA GERMANA PAULA

Huelva, C. (2013). La meva germana Paula. Barcelona: Claret.

​

La Carla, la protagonista del conte, viu la mort de la seva germana Paula, però acaba trobant suport en el seu entorn: els pares, els avis, la mestra... Tots estan al seu costat i l'ajuden a continuar vivint amb el record de la seva germana.

LA TARDOR DE FREDDY, LA FULLA

Buscaglia, L. (1998). La tardor de Freddy, la fulla. Barcelona: Urano-EmecƩ.

​

El cicle de la vida d'una fulla des que brota a l'arbre fins que cau desprĆ©s de la primera nevada d'hivern. Sensible i explicat amb gran senzillesa, el text curt complementa les fotografies a color que mostren els canvis produĆÆts en la fulla al llarg de les estacions. 

NANA VIEJA

Wild, M. (2000). Nana Vieja. Barcelona: EkarƩ.

​

Ɖs la història de dues porquetes, Nana Vieja i la seva neta Chanchita, viuen juntes i ho fan tot juntes. Però arriba un dia que Nana Vieja es nota molt cansada i ja sap que li queden pocs dies de vida, aixĆ­ que ho deixa tot a punt per morir, i fa un repĆ s de tot allò que li agrada amb la seva neta.

PARA SIEMPRE

Garcƭa, C. (2016). Para siempre. Meres: La fƔbrica de libros.

​

La protagonista no entén per què no li expliquen la mort de les persones de la mateixa manera que li van explicar la mort de les seves mascotes. I ella mateixa reflexiona sobre el cicle de la vida i treu les seves pròpies conclusions.

QUƈ VE DESPRƉS DE MIL?

Bley, A. (2009). Què ve després de mil?. Barcelona: Takatuka.

​

La Lisa li pregunta a l'Otto, amb qui estĆ  aprenent a comptar les estrelles, "quĆØ ve desprĆ©s del mil?". La Lisa ja sap comptar fins a setze, però el cel estĆ  ple d'estrelles hi ha moltes mĆ©s estrelles, com a mĆ­nim mil, li ha explicat el vell Otto. Aquest emmalalteix i fins que mor. La dona de l'Otto li fa entendre que encara que una persona no la puguem veure, pot seguir present dins nosaltres. 

S'HA MORT L'AVI

Saint Mars, D. (1998). S'ha mort l'avi. Barcelona: CruĆÆlla.

​

Explica la història d'un infant que pateix la pèrdua del seu avi.

T'ESTIMARƉ SEMPRE, PETITƓ

Gliori, D. (2013). T'estimaré sempre, petitó. Barcelona: Estrella polar.

​

Una petita guineu sempre pregunta a la seva mare si l'estimarĆ  per sempre, fins i tot quan ella hagi mort. Li respon que el seu amor, com l'amor de les estrelles i la seva llum, no s'acabarĆ  mai, Ć©s infinit.

AIXƍ ƉS LA VIDA

Ramírez, A-L. (2005). Així és la vida. València: Editorial DiÔlogo.

​

Aquest llibre explica que a vegades, per més que desitgem o inclús necessitem quelcom, no ho podem aconseguir. Per tant, la frustració és natural i hem d'aprendre a acceptar-la i conviure amb ella. Les situacions difícils de la vida i les decepcions no es poden evitar, però podem superar-les i, fins i tot, extreure alguna cosa positiva de tot el que ens està passant. Hem de ser positius, ja que la felicitat és una qüestió d'actitud!

CƓMO TODO LO QUE NACE

Brami, E. y Schamp, T. (2000): Como todo lo que nace. ParĆ­s. Kókinos.

​

Com qualsevol planta o animal de la natura que neix, estĆ  ufanosa i un dia comenƧa a arrugar-se i canviar de color fins que cau. El temps se’ns acabarĆ  i ja no serem aquĆ­...

CUERPO DE NUBE

Eulate, A. (2010). Cuerpo de nube. Madrid: Cuento de Luz.

​

En Kor Derito era una ovella molt especial: tenia el cos de nĆŗvol. Com que no era de llana igual que la resta d’ovelletes, sempre el deixaven de costat. Un dia es va posar malalt i la seva mare Delia el va cuidar amb molt d’amor, però finalment, es va morir. Llavors, la Delia va veure que el nĆŗvol que cobria el cos del seu fillet ja no hi era, nomĆ©s hi havia un cabdell de llana ben blanca,  va mirar al cel i va descobrir el nĆŗvol mĆ©s bonic i lluent de tots, que era el del seu fillet Kor. 

EL ARBOL DE LOS RECUERDOS

Teckentrup, B. (2013). El arbol de los recuerdos. Madrid: Nube ocho.

​

La guineu del bosc era molt velleta i es va morir. Tots els habitants del bosc van anar a observar-la i a acomiadar-se, no s'imaginaven una vida sense ella. Mentre la recordaven va comenƧar a crĆ©ixer un arbre.

EL CIELO DE ANNA

Hole, S. (2013). El cielo de Anna. Barcelona: Kókinos.

​

Quan arriba el dia del funeral de la mare, l'Anna se sent estranya, no sap quĆØ tĆ©. Prefereix estar en un altre món on recorda tot el que feia amb la mare, i el pare decideix acompanyar-l'hi. Però veuen que han de tornar al món real per poder assistir al funeral.

EL MEJOR TRUCO DEL ABUELO

Holden, D. (1993). El mejor truco del abuelo. México. Fondo de Cultura Económica.

​

Aquesta és una història veritable sobre la manera en què una nena experimenta la malaltia i mort del seu avi. Dona respostes a preguntes que l'infant potser no sap expressar. Aquells que estimem mai abandonen el nostre cor... Aquest és el millor truc de l'amor.

EL OSO Y EL GATO SALVAJE

Yumoto, K. (2009). El oso y el gato salvaje. Madrid: Corimbo.

​

Un os estava plorant perquĆØ el seu amic ocell havia mort, va talar un arbre i va fer una caixa per enterrar-lo. Un dia passejant pel bosc va conĆØixer a un gat salvatge que tenia un violĆ­.

EL TREN

Ventura, A. i Delicado, F. (2000). El Tren. Salamanca. Loquez.

​

Ɖs la història de l'oncle Juanito, i el seu nebot Pablo. S'agafaven de la mĆ  i se n'anaven amb tren, "fins que un dia el tren es va parar". I en Pablo no entenia, i ningĆŗ li explicava, per quĆØ l'oncle Juanito no hi era.

ET TROBO A FALTAR

Verrept, P. (2000). Et trobo a faltar. Barcelona: Joventut.

​

La Joana, amiga del protagonista, canvia de casa. Aquest fet el fa pensar en l'Ơvia, i trobar-la mƩs a faltar. I compara com l'Ơvia va marxar per sempre i la Joana no.

JO LES VOLIA

Martinez, M. (2010). Jo les volia. Barcelona: Rosa Sensat.

​

A casa de la Roser hi ha una mare malalta, no es pot llevar i ella va cada matí a fer-li un petó. Després ha de rentar-se, pentinar-se i esmorzar per anar a l'escola. Té unes trenes molt llargues, que li agraden molt, però cada cop que li pentinen li fan mal. Se'n van de vacances i el seu pare li talla, i les troba molt a faltar. La mare mor, i quan la gent va a donar-los el condol li diuen que sense les trenes s'assembla molt a la seva mare.

L'ARC DE SANT MARTƍ DE L'ƀVIA

Bunnag, T. (2008). L'arc de Sant MartĆ­ de l'Ć via. Barcelona: La Liebre de Marzo.

​

La Nuri és una adolescent que viu al camp amb la seva àvia, la seva mare i el seu germà petit. Els seus pares s'han separat, però són bons amics. La Nuri viurà una sèrie d'aventures que la desafiaran i li permetran descobrir coses importants de la vida que li formaran el caràcter i la personalitat.

L'ƀVIA DE DALT I L'ƀVIA DE BAIX

Paola, T. (1994). L'Ć via de dalt i l'Ć via de baix. Barcelona: CruĆÆlla.

​

En Pau té una àvia que anomena àvia de baix i una besàvia que anomena l'àvia de dalt. Però un dia l'àvia de dalt mor; i només queda l'àvia de baix que passa a ser l'àvia. El Pau creix recordant a l'àvia de dalt; fins que un dia les dues àvies estan dalt.

L'ESTRELLA DE LA LAIA

Gilson, P. (2008). L'estrella de la Laia. Barelona: CruĆÆlla.

​

La Laia i en Bernat són molt amics i sempre van junts a l'escola fins que un dia la Laia es posa malalta. En Bernat descobreix que Ć©s una malaltia greu i que segurament no es recuperarĆ . Tota l'escola la va a veure un dia, però en Bernat hi va cada dia a explicar-li contes i fer-la riure. Un dia la Laia perd la lluita i es converteix en una estrella que el Bernat veu des de la seva habitació.

LA CARƍCIA DE LA PAPALLONA

Voltz, C. (2005). La carĆ­cia de la papallona. Barcelona: Kalandraka.

​

Una àvia i el seu net treballen junts a l'hort. L'àvia mor, i des d'aquell dia succeeixen coses especials a l'hort, però és l'àvia que ajuda al net.

LA LLUNA D'EN JOAN

SolƩ, C. (1985). La lluna d'en Joan. Barcelona: Hymsa.

​

Explica el viatge que fa en Joan per cercar la salut del seu pare, que el porta a enfilar-se fins a la lluna i a baixar al fons del mar.

LA MORT D'EN TIM

Elzbieta. (2002). La mort d'en Tim. Barcelona: CruĆÆlla.

​

En Tim és atropellat per la guineu, el gos la porta a l'hospital, la ratolina li fa companyia, el gall anuncia la seva mort, l'eriçó el vesteix, el gat li fa la caixa, el talp l'enterra, les merles l'acompanyen, el colom li diu adéu, l'alosa li canta una cançó i l'esquirol li planta una rosa. Però tots ploraran la seva mort.

MƉS ENLLƀ DEL GRAN RIU

Beuscher, A. i Haas, C. (2004). MĆ©s enllĆ  del gran riu. Barcelona: Juventut.

​

Un dia la Llebre li va dir a l’Os rentador que havia de fer un llarg viatge i no podia anar amb ella. L’Os rentador la va acompanyar al riu i es va acomiadar d'ella. DesprĆ©s ho va explicar als seus amics, que es van posar molt tristos i van anar a fer una passejada, cadascun pensant per ell mateix. De cop i volta, l'Elefant va comenƧar a cantar una cançó i tots junts la van entonar. El ratolĆ­ va preguntar: ā€œĀæCreieu que la Llebre ens ha sentit cantar?ā€. L’Os rentador va respondre: ā€œClar que sĆ­ā€. I el RatolĆ­ va dir: ā€œLlavors cantarem mĆ©s sovintā€. 

NO ƉS FƀCIL, PETIT ESQUIROL

Ramón, E. (2003). No és fàcil, petit esquirol. Barcelona: Kalandraka

​

El petit esquirol perd a la seva mare i estĆ  molt trist; el seu amic mussol intenta animar-lo, de la mateixa que ho fa el seu pare, però no aconsegueix estar bĆ©. Fins que un dia al bosc, sent que la seva mare estĆ  a prop i que mai l'abandonarĆ .

PARAƍSO

Gibert, B. (2009). ParaĆ­so. Madrid: Los cuatro azules.

​

L'avi mor, i li sembla injust. L'infant parla de la mort de forma concisa i senzilla. Li pregunta en un diĆ leg sense resposta sobre una altra existĆØncia, o el paradĆ­s.

PER SEMPRE MƉS

Durant, A. i Gliori, D. (2004). Per sempre mĆ©s. Barcelona: Timun Mas.

​

Un grup d'amics format per una llĆŗdria, un talp i una llebre han perdut la seva amiga, la guineu. Passen uns dies molt tristos, però un dia ve l'esquirol i els fa recordar com de bĆ© s'ho van passar quan la guineu era amb ells. I veuen que si la recorden i estan contents Ć©s com si encara seguĆ­s allĆ  amb ells.

UN POEMA A LA PANXA

Canals, E. (2011). Un poema a la panxa. Madrid: Oxford.

​

En BabalĆŗ Ć©s un infant que fa temps que no somriu, que no juga, que no tĆ© ganes de fer res... TĆ© un nus a l'estómac que el fa estar trist, fins que un dia, a classe, li surt un poema de la panxa i el comparteix amb els seus companys. I resulta que el seu avi s'ha mort, i ell tĆ© molta por i el troba a faltar. Entre els companys busquen la solució perquĆØ en BabalĆŗ no estigui tan trist.

TODO FINAL ES UN LUMINOSO PRINCIPIO

Kübler-Ross, E. (2000). Todo final es un luminoso principio. Barcelona. Sirpus.

​

Compara les diferents fases d'una papallona amb les diverses etapes de la vida humana.

Ā© 2019 by Gemma Lumbreras.