
CONTES QUE TRACTEN LA MORT
A continuació hi ha un recull de contes i els seus respectius resums, que tracten el dol provocat per la mort a educació infantil.
AGNĆS ATZUR
Albo, P. i Auladell, P. (2009). AgnĆØs Atzur. Barcelona: Thule.
ā
L'Agnès troba a faltar el seu amic Miquel, ella no sap què passa i segueix jugant mentre l'espera. En Miquel no tornarà perquè és mort; per això decideix sembrar la llavor d'un arbre per poder-lo recordar i veure sempre.

BONA NIT, AVI!
Bausà , R. i Peris, C. (2004). Bona nit, avi! Santa Marta de Tormes: Lóguez.
ā
La Marta ha viscut la mort del seu avi. Un vespre estava amb la seva mare al jardĆ, perquĆØ estava molt trista i l'estava consolant; va mirar el cel i va veure com una estrella li picava l'ullet. I es va preguntar si podia ser l'avi.

CUANDO ESTOY TRISTE ANTE LA PĆRDIDA DE UN SER QUERIDO
Mundy, M. (2002). Cuando estoy triste ante la pƩrdida de un ser querido. Madrid. San Pablo.
ā
Descriu els sentiments més comuns davant la mort i proposa què fer amb ells.

ĀæDĆNDE ESTĆ GĆELITA QUETA?
Guitiérrez, N. (2011). ¿Dónde estÔ güelita Queta? Barcelona: Destino.
ā
L'à via s'ha mort, però utilitzen els records per recordar la seva veu, les seves mans, els seus objectes personals... S'adonen que sempre que hi pensin, estarà amb ells.
.jpeg)
EL CAMĆ DE LA LUA
Ballesteros, N., Tà pia, I. i Sitko, E. (s.d.) El camà de la Lua. Barcelona: Associació Aves.
ā
La Lua perd el seu pare i estĆ perduda dins la seva tristesa; la seva mare, la seva Ć via, la seva mestra i els seus amics l'ajuden a acomiadar-se'n i a passar per totes les etapes del dol.

EL JARDĆ DEL MEU AVI
Gil Vila, M. A. (2007). El jardĆ del meu avi. Barcelona: Bellaterra.
ā
L'avi Martà té un jardà on hi ha moltes plantes que creixen, i si agafen una malaltia, l'avi s'encarrega de combatre-la, encara que quan són molt velles es moren.

EL MEU AVI I JO
Parera, N. (2015). El meu avi i jo. Barcelona: Juventut.
ā
"La protagonista juga cada dia amb el seu avi Simó a amagar petons. Però un dia l'avi s'oblida de respirar, i li diuen que no tornarà . El seu dol serà més suportable grà cies a la interacció amb la seva mare, i al petó que el seu avi li va deixar perquè el recordés quan no hi fos..."

EL PATO Y LA MUERTE
Erlbruch, W. (20017). El pato y la muerte. Albotote: Barbara Fiore Editora.
ā
La mort es personifica en una acompanyant silenciosa i lleugera, que sempre acompanya l'à nec ni que ell no ho percebi, quan aquest és conscient de la seva presència li explica les seves inquietuds sobre la mort, i ella li respon els dubtes.

EN MAX I LA SEVA OMBRA
Regojo, J. i BorrĆ s, L. (2012). En Max i la seva ombra. Barcelona: Proteus.
ā
En Max tƩ una ombra que no acaba d'entendre. El conte Ʃs una conversa entre el Max i l'ombra (la Mort).

GALLONS DE TARONJA
Legendre, F. (2008). Gallons de taronja. ValĆØncia: TĆ ndem.
ā
La Petra és una nena que cada matà la desperta el seu avi Pepe Juanito amb una taronja acabada de collir. Un dia en tornar de l'escola no el troba, perquè està molt malalt a l'hospital. La Petra decideix portar-li uns gallons de taronja. De gran la Petra cada matà quan es menja una taronja recorda al seu avi.

JO SEMPRE T'ESTIMARĆ
Wilhelm, H. (1989). Jo sempre tāestimarĆ©. Ed. Joventut. Barcelona
ā
El protagonista d'aquesta història tenia una gossa que es deia Elfi, ho feien tot junts, i cada nit abans d'anar a dormir ell li deia: jo sempre t'estimarĆ©. Però van passar els anys i l'Elfi va morir, tota la famĆlia estava molt trista perquĆØ mai li havien dit que l'estimaven, creien que no era necessari perquĆØ ella ja ho sabia. En canvi ell estava mĆ©s tranquil, cada nit li ho havia dit. I segueix pensant que quan tingui una altra mascota, sigui quina sigui cada nit li dirĆ : jo sempre t'estimarĆ©.

L'AVI D'EN TOM HA MORT
Hellings, C. (2000). L'avi d'en Tom ha mort. Barcelona: Esin.
ā
La famĆlia d'en Tom rep una trucada, l'avi ha mort. En Tom no entĆ©n quĆØ vol dir això exactament i van a veure el cos de l'avi. AllĆ troben a tota la famĆlia, però no tenen ganes de fer res; aixĆ que pensen en ell i fan coses per recordar-lo, fan el que faria l'avi.

L'EDU, EL PETIT LLOP
Solotareff, G. (2010). L'edu, el petit llop. Madrid: Corimbo.
ā
El tiet del llop Edu es mor, i l'ovella Tom l'ajuda a enterrar al tiet. Creixen junts i s'ensenyen coses mĆŗtuament, habilitats fĆsiques i emocions.
L'ILLA DE L'AVI
Davies, B. (2015). L'illa de l'avi. AlgemesĆ: Andana.
ā
En Leo i el seu avi fan un viatge a una illa. En Leo troba al seu avi a lāĆ tic de casa i a travĆ©s dāuna porta secreta, pugen a un vaixell i emprenen un viatge que, realment Ć©s un viatge simbòlic, ja que lāavi no en tornarĆ . El Leo retorna a casa, trist i solitari, però alhora sabent que lāavi Ć©s molt mĆ©s feliƧ allĆ on sāha quedat.
.jpeg)
LA CARLA ARA ĆS LA NOSTRA ESTRELLA
AgustĆ, M., Blasi, M., Esquerda, M., Esteban, B., Gómez, C., Menal, M. i Vinyes, J. (2013). La Carla ara Ć©s la nostra estrella. Lleida: PagĆØs Editors.
ā
La Carla era una nena que es va posar molt malalta, i la van dur a lāhospital de seguida. Els metges no la van poder curar i es va acabar morint. Tots estaven molt tristos fins que una nit, tot mirant el cel, van decidir que lāestrella que mĆ©s brillava seria la Carla. I des dāaquell dia, cada vespre tots miraven el cel per trobar lāestrella mĆ©s brillant i que els acompanyaria sempre.

LA MARIA NO SE N'OBLIDARĆ
Rius, R. (2004). La Maria no se n'oblidarĆ . Barcelona: CruĆÆlla.
ā
La famĆlia de la Maria ha perdut el seu avi, i sempre que van a casa l'Ć via amb tots els cosins miren els Ć lbums de fotografies i recorden tot allò que feien amb el seu avi; perquĆØ mentre no l'oblidin no deixarĆ d'estar amb ells.

LA SEVA OLOR
Larrull, C. (s.d.) La seva olor. Barcelona.
ā
Tres germanes de diferents edats viuen la mort sobtada de la mare en un accident de cotxe. La germana mitjana, explica el procĆ©s que viu ella i la resta de la famĆlia desprĆ©s de l'accident.

MI ABUELO CARMELO
Torrent, D. (2011). Mi abuelo Carmelo. Barcelona: Kalandraka.
ā
Ćs un relat nostĆ lgic sobre l'avi de l'autor. Tracta amb delicadesa el pas del temps, la transició de la infĆ ncia a l'edat adulta, i l'absĆØncia inevitable d'un Ć©sser estimat que pertany al record.
ON ĆS EL IAIO?
Cortina, M. i Peguero, A. (2005). On és el iaio? Edicions Tà ndem. València.
ā
Lāavi de la nena del conte ha ādesaparegutā i ella busca lāexplicació que la satisfaci mĆ©s entre tot el que li diuen i el que ella pensa.
PAZ: PAPĆ SE FUE PARA SIEMPRE
Verges, P. (2011). Paz: PapĆ” se fue para siempre. Barcelona: Sirpus.
ā
Paz no troba al seu pare per enlloc, se n'ha anat sense avisar. Ha d'acceptar que el seu pare ha mort i que no el tornarà a veure. Al llarg d'aquesta història, Paz recorda moments feliços que ha compartit amb ell.
REGALIZ
Van Ommen, S. (2005). Regaliz. Madrid: Kókinos.
ā
El Jorge i l'Ćscar són dos amics que mentre mengen regalĆØssia al parc es pregunten com Ć©s el cel, si quan es morin es trobaran allĆ dalt, i moltes preguntes mĆ©s.
UNA CAPSA DE COLORS VIUS
Blanch, T. i Espluga, M. (2010). Una capsa de colors vius. Barcelona: Baula.
ā
A la Mar li agrada molt estar amb la seva à via. La Mar té una alegria i una imaginació desbordants i sap que tant si plou com si fa sol, la iaia Carme l'entén i sempre té un somriure per a ella.
AIXĆ ERA L'AVI
Prats, J. D. (2003). Aixà era l'avi. Barcelona: Parramón.
ā
Un avi molt dolƧ es va fer pastisser, i va fer molts pastissos fins a trobar el pastĆs ideal dels seus somnis. El seu net el recorda, perquĆØ ell ja no hi Ć©s.
.jpeg)
ĀæCĆMO ES POSIBLE? LA HISTORIA DE ELVIS
Schössow, P. (2017). ¿Cómo es posible? La historia de Elvis. Salamanca: Lóguez.
ā
Una nena porta una gran bossa de mà i tothom es pregunta per què: el seu canari ha mort i el vol enterrar. Quan la gent li pregunta, explica com era i com de bé cantava.
.jpeg)
CUANDO LOS ABUELOS NOS DEJAN
Ryan, V. (2002). Cuando los abuelos nos dejan: Como superar el dolor. Madrid. San Pablo.
ā
Els fullets d'aquest llibre descriuen els difĆcils dies anteriors i els posteriors a la mort d'un avi. Exploren el significat de la mort i del cel, i com es pot estar en unió espiritual amb l'avi que ha mort.

EL ĆNGEL DEL ABUELO
Bauer, J. (2002): El Ɣngel del abuelo. Salamanca. Loguez Ediciones.
ā
L'avi d'aquesta història tenia un à ngel que el va acompanyar tota la seva vida, des que va néixer, quan de petit es podia fer mal, quan de gran va anar a la guerra, quan es va casar i quan va tenir fills, de vellet, fins al final de la vida.

EL CAMĆ DEL DAN
Ballesteros, N., Tà pia, I. i Sitko, E. (s.d.) El camà del Dan. Barcelona: Associació Aves.
ā
El Dan perd a la seva mare i estĆ perdut dins la seva tristesa; el seu pare, la seva Ć via, la seva mestra i els seus amics l'ajuden a acomiadar-se'n i a passar per totes les etapes del dol.

EL JOAN HA MORT
FernÔndez, I. (2013). El Joan ha mort. Barcelona: Pagès editors.
ā
El conte va adreƧat a nens, i no tan nens, i explica la malaltia, la mort i el dol d'un familiar proper.

EL NEN DELS ESTELS
Somers, P. (2005). El nen dels estels. Barcelona: ING Edicions.
ā
Comença l'escola i quan expliquen què han fet durant l'estiu, la Clara explica que ha perdut el seu germanet, i el Pol, la seva à via; i tenen molts dubtes que la mestra resol; i decideixen fer un racó per recordar aquells que ja no hi són.

EL SANTI I LA NONA
Company, M. (1994). El Santi i la Nona. Adéu à via. Barcelona: Timun Mas.
ā
La Nona viu la mort de la seva Ć via, però no acaba d'entendre quĆØ Ć©s el que passa. El seu amic imaginari Santi li explica quĆØ Ć©s la mort, viatjant a travĆ©s del temps i la seva famĆlia.

ET PUC VEURE SEMPRE QUE VULGUI
Kikuta, M. (2008). Et puc veure sempre que vulgui. Barcelona: GlƩnat.
ā
Un gosset anomenat Shiro pateix la desaparició de la seva mestressa la Miki. Aprèn que si tanca els ulls pot recordar-la i passar el dol de la millor manera possible, i comprendre que allà on sigui estarà sempre amb ell.

JANA, ESTEL ETERN
Ramos, N. (2012). Jana, estel etern. Barcelona: Serv. de suport al dol de Ponent.
ā
La Jana és una nena que ha mort, i està al cel; però no entén què passa. Per això parla amb l'Estel del Nord que li explica què està passant.

L'AMIGA INVISIBLE
Canals, M. i Aguilar, S. (2011). L'Amiga invisible: la mort. Barcelona: Salvatella.
ā
L'Ć via de l'Anna s'ha mort, i ella s'ha tornat de blanc i negre, i apareix l'Anna de color, una amiga que li farĆ superar la mort de la seva Ć via i tornar a tenir tots els colors.

L'AVI DE L'OSSET
Gray, N. (1999). Lāavi de lāOsset. Barcelona: Timun Mas.
ā
L'Osset va a visitar el seu avi cada divendres, berenen junts i després pugen sobre la casa de l'arbre per explicar històries. Un dia es va posar malalt i el van portar a l'hospital. Però estava massa malalt per explicar una història, aixà que va ser l'Osset qui va explicar-li l'última història.
L'ENTERRAMENT
Capdevila, R. L'enterrament. (1987). Barcelona: La Galera.
ā
El llibre mostra i explica com Ć©s l'enterrament de l'Ć via de la famĆlia.
L'ĆLTIM DIA DE LA TARDOR
Gòdia, A. (2006). L'últim dia de la tardor. BARCELONA: Edebé.
ā
El llibre fa un repĆ s de la vida d'un bosc al llarg de les estacions de l'any. Dos guillots ens acompanyen a fer un tomb per aquest bosc on hi ha un gran silenci.

LA JĆLIA TĆ UN ESTEL
José, E. (2006). La Júlia té un estel. Barcelona: La Galera.
ā
La Júlia perd a la seva mare, però abans de morir li explica que anirà a treballar a un estel, i que quan faci 6 anys i mig el seu pare li explicarà una veritat. La Júlia cada nit mira per la finestra i veu l'estel de la seva mare.

LA MEVA GERMANA PAULA
Huelva, C. (2013). La meva germana Paula. Barcelona: Claret.
ā
La Carla, la protagonista del conte, viu la mort de la seva germana Paula, però acaba trobant suport en el seu entorn: els pares, els avis, la mestra... Tots estan al seu costat i l'ajuden a continuar vivint amb el record de la seva germana.

LA TARDOR DE FREDDY, LA FULLA
Buscaglia, L. (1998). La tardor de Freddy, la fulla. Barcelona: Urano-EmecƩ.
ā
El cicle de la vida d'una fulla des que brota a l'arbre fins que cau després de la primera nevada d'hivern. Sensible i explicat amb gran senzillesa, el text curt complementa les fotografies a color que mostren els canvis produïts en la fulla al llarg de les estacions.

NANA VIEJA
Wild, M. (2000). Nana Vieja. Barcelona: EkarƩ.
ā
Ćs la història de dues porquetes, Nana Vieja i la seva neta Chanchita, viuen juntes i ho fan tot juntes. Però arriba un dia que Nana Vieja es nota molt cansada i ja sap que li queden pocs dies de vida, aixĆ que ho deixa tot a punt per morir, i fa un repĆ s de tot allò que li agrada amb la seva neta.
PARA SIEMPRE
GarcĆa, C. (2016). Para siempre. Meres: La fĆ”brica de libros.
ā
La protagonista no entén per què no li expliquen la mort de les persones de la mateixa manera que li van explicar la mort de les seves mascotes. I ella mateixa reflexiona sobre el cicle de la vida i treu les seves pròpies conclusions.
QUĆ VE DESPRĆS DE MIL?
Bley, A. (2009). Què ve després de mil?. Barcelona: Takatuka.
ā
La Lisa li pregunta a l'Otto, amb qui estĆ aprenent a comptar les estrelles, "quĆØ ve desprĆ©s del mil?". La Lisa ja sap comptar fins a setze, però el cel estĆ ple d'estrelles hi ha moltes mĆ©s estrelles, com a mĆnim mil, li ha explicat el vell Otto. Aquest emmalalteix i fins que mor. La dona de l'Otto li fa entendre que encara que una persona no la puguem veure, pot seguir present dins nosaltres.
S'HA MORT L'AVI
Saint Mars, D. (1998). S'ha mort l'avi. Barcelona: CruĆÆlla.
ā
Explica la història d'un infant que pateix la pèrdua del seu avi.
T'ESTIMARĆ SEMPRE, PETITĆ
Gliori, D. (2013). T'estimaré sempre, petitó. Barcelona: Estrella polar.
ā
Una petita guineu sempre pregunta a la seva mare si l'estimarà per sempre, fins i tot quan ella hagi mort. Li respon que el seu amor, com l'amor de les estrelles i la seva llum, no s'acabarà mai, és infinit.
AIXĆ ĆS LA VIDA
RamĆrez, A-L. (2005). AixĆ Ć©s la vida. ValĆØncia: Editorial DiĆ”logo.
ā
Aquest llibre explica que a vegades, per mĆ©s que desitgem o inclĆŗs necessitem quelcom, no ho podem aconseguir. Per tant, la frustració Ć©s natural i hem d'aprendre a acceptar-la i conviure amb ella. Les situacions difĆcils de la vida i les decepcions no es poden evitar, però podem superar-les i, fins i tot, extreure alguna cosa positiva de tot el que ens estĆ passant. Hem de ser positius, ja que la felicitat Ć©s una qüestió d'actitud!
.jpeg)
CĆMO TODO LO QUE NACE
Brami, E. y Schamp, T. (2000): Como todo lo que nace. ParĆs. Kókinos.
ā
Com qualsevol planta o animal de la natura que neix, estĆ ufanosa i un dia comenƧa a arrugar-se i canviar de color fins que cau. El temps seāns acabarĆ i ja no serem aquĆ...

CUERPO DE NUBE
Eulate, A. (2010). Cuerpo de nube. Madrid: Cuento de Luz.
ā
En Kor Derito era una ovella molt especial: tenia el cos de nĆŗvol. Com que no era de llana igual que la resta dāovelletes, sempre el deixaven de costat. Un dia es va posar malalt i la seva mare Delia el va cuidar amb molt dāamor, però finalment, es va morir. Llavors, la Delia va veure que el nĆŗvol que cobria el cos del seu fillet ja no hi era, nomĆ©s hi havia un cabdell de llana ben blanca, va mirar al cel i va descobrir el nĆŗvol mĆ©s bonic i lluent de tots, que era el del seu fillet Kor.

EL ARBOL DE LOS RECUERDOS
Teckentrup, B. (2013). El arbol de los recuerdos. Madrid: Nube ocho.
ā
La guineu del bosc era molt velleta i es va morir. Tots els habitants del bosc van anar a observar-la i a acomiadar-se, no s'imaginaven una vida sense ella. Mentre la recordaven va comenƧar a crƩixer un arbre.
.jpeg)
EL CIELO DE ANNA
Hole, S. (2013). El cielo de Anna. Barcelona: Kókinos.
ā
Quan arriba el dia del funeral de la mare, l'Anna se sent estranya, no sap què té. Prefereix estar en un altre món on recorda tot el que feia amb la mare, i el pare decideix acompanyar-l'hi. Però veuen que han de tornar al món real per poder assistir al funeral.

EL MEJOR TRUCO DEL ABUELO
Holden, D. (1993). El mejor truco del abuelo. México. Fondo de Cultura Económica.
ā
Aquesta és una història veritable sobre la manera en què una nena experimenta la malaltia i mort del seu avi. Dona respostes a preguntes que l'infant potser no sap expressar. Aquells que estimem mai abandonen el nostre cor... Aquest és el millor truc de l'amor.

EL OSO Y EL GATO SALVAJE
Yumoto, K. (2009). El oso y el gato salvaje. Madrid: Corimbo.
ā
Un os estava plorant perquĆØ el seu amic ocell havia mort, va talar un arbre i va fer una caixa per enterrar-lo. Un dia passejant pel bosc va conĆØixer a un gat salvatge que tenia un violĆ.
.jpeg)
EL TREN
Ventura, A. i Delicado, F. (2000). El Tren. Salamanca. Loquez.
ā
Ćs la història de l'oncle Juanito, i el seu nebot Pablo. S'agafaven de la mĆ i se n'anaven amb tren, "fins que un dia el tren es va parar". I en Pablo no entenia, i ningĆŗ li explicava, per quĆØ l'oncle Juanito no hi era.

ET TROBO A FALTAR
Verrept, P. (2000). Et trobo a faltar. Barcelona: Joventut.
ā
La Joana, amiga del protagonista, canvia de casa. Aquest fet el fa pensar en l'à via, i trobar-la més a faltar. I compara com l'à via va marxar per sempre i la Joana no.

JO LES VOLIA
Martinez, M. (2010). Jo les volia. Barcelona: Rosa Sensat.
ā
A casa de la Roser hi ha una mare malalta, no es pot llevar i ella va cada matà a fer-li un petó. Després ha de rentar-se, pentinar-se i esmorzar per anar a l'escola. Té unes trenes molt llargues, que li agraden molt, però cada cop que li pentinen li fan mal. Se'n van de vacances i el seu pare li talla, i les troba molt a faltar. La mare mor, i quan la gent va a donar-los el condol li diuen que sense les trenes s'assembla molt a la seva mare.

L'ARC DE SANT MARTĆ DE L'ĆVIA
Bunnag, T. (2008). L'arc de Sant MartĆ de l'Ć via. Barcelona: La Liebre de Marzo.
ā
La Nuri és una adolescent que viu al camp amb la seva à via, la seva mare i el seu germà petit. Els seus pares s'han separat, però són bons amics. La Nuri viurà una sèrie d'aventures que la desafiaran i li permetran descobrir coses importants de la vida que li formaran el carà cter i la personalitat.

L'ĆVIA DE DALT I L'ĆVIA DE BAIX
Paola, T. (1994). L'Ć via de dalt i l'Ć via de baix. Barcelona: CruĆÆlla.
ā
En Pau té una à via que anomena à via de baix i una besà via que anomena l'à via de dalt. Però un dia l'à via de dalt mor; i només queda l'à via de baix que passa a ser l'à via. El Pau creix recordant a l'à via de dalt; fins que un dia les dues à vies estan dalt.
L'ESTRELLA DE LA LAIA
Gilson, P. (2008). L'estrella de la Laia. Barelona: CruĆÆlla.
ā
La Laia i en Bernat són molt amics i sempre van junts a l'escola fins que un dia la Laia es posa malalta. En Bernat descobreix que és una malaltia greu i que segurament no es recuperarà . Tota l'escola la va a veure un dia, però en Bernat hi va cada dia a explicar-li contes i fer-la riure. Un dia la Laia perd la lluita i es converteix en una estrella que el Bernat veu des de la seva habitació.

LA CARĆCIA DE LA PAPALLONA
Voltz, C. (2005). La carĆcia de la papallona. Barcelona: Kalandraka.
ā
Una à via i el seu net treballen junts a l'hort. L'à via mor, i des d'aquell dia succeeixen coses especials a l'hort, però és l'à via que ajuda al net.

LA LLUNA D'EN JOAN
SolƩ, C. (1985). La lluna d'en Joan. Barcelona: Hymsa.
ā
Explica el viatge que fa en Joan per cercar la salut del seu pare, que el porta a enfilar-se fins a la lluna i a baixar al fons del mar.

LA MORT D'EN TIM
Elzbieta. (2002). La mort d'en Tim. Barcelona: CruĆÆlla.
ā
En Tim és atropellat per la guineu, el gos la porta a l'hospital, la ratolina li fa companyia, el gall anuncia la seva mort, l'eriçó el vesteix, el gat li fa la caixa, el talp l'enterra, les merles l'acompanyen, el colom li diu adéu, l'alosa li canta una cançó i l'esquirol li planta una rosa. Però tots ploraran la seva mort.

MĆS ENLLĆ DEL GRAN RIU
Beuscher, A. i Haas, C. (2004). Més enllà del gran riu. Barcelona: Juventut.
ā
Un dia la Llebre li va dir a lāOs rentador que havia de fer un llarg viatge i no podia anar amb ella. LāOs rentador la va acompanyar al riu i es va acomiadar d'ella. DesprĆ©s ho va explicar als seus amics, que es van posar molt tristos i van anar a fer una passejada, cadascun pensant per ell mateix. De cop i volta, l'Elefant va comenƧar a cantar una cançó i tots junts la van entonar. El ratolĆ va preguntar: āĀæCreieu que la Llebre ens ha sentit cantar?ā. LāOs rentador va respondre: āClar que sĆā. I el RatolĆ va dir: āLlavors cantarem mĆ©s sovintā.
NO ĆS FĆCIL, PETIT ESQUIROL
Ramón, E. (2003). No és fà cil, petit esquirol. Barcelona: Kalandraka
ā
El petit esquirol perd a la seva mare i està molt trist; el seu amic mussol intenta animar-lo, de la mateixa que ho fa el seu pare, però no aconsegueix estar bé. Fins que un dia al bosc, sent que la seva mare està a prop i que mai l'abandonarà .
PARAĆSO
Gibert, B. (2009). ParaĆso. Madrid: Los cuatro azules.
ā
L'avi mor, i li sembla injust. L'infant parla de la mort de forma concisa i senzilla. Li pregunta en un diĆ leg sense resposta sobre una altra existĆØncia, o el paradĆs.
PER SEMPRE MĆS
Durant, A. i Gliori, D. (2004). Per sempre mƩs. Barcelona: Timun Mas.
ā
Un grup d'amics format per una llĆŗdria, un talp i una llebre han perdut la seva amiga, la guineu. Passen uns dies molt tristos, però un dia ve l'esquirol i els fa recordar com de bĆ© s'ho van passar quan la guineu era amb ells. I veuen que si la recorden i estan contents Ć©s com si encara seguĆs allĆ amb ells.
UN POEMA A LA PANXA
Canals, E. (2011). Un poema a la panxa. Madrid: Oxford.
ā
En Babalú és un infant que fa temps que no somriu, que no juga, que no té ganes de fer res... Té un nus a l'estómac que el fa estar trist, fins que un dia, a classe, li surt un poema de la panxa i el comparteix amb els seus companys. I resulta que el seu avi s'ha mort, i ell té molta por i el troba a faltar. Entre els companys busquen la solució perquè en Babalú no estigui tan trist.
TODO FINAL ES UN LUMINOSO PRINCIPIO
Kübler-Ross, E. (2000). Todo final es un luminoso principio. Barcelona. Sirpus.
ā
Compara les diferents fases d'una papallona amb les diverses etapes de la vida humana.