Més! | Doleducacioinfantil

A MÉS A MÉS!

Quan les flors es descloguin,

quan em miri la fràgil

plenitud de la rosa,

en pau, a les tranquil·les

estances dels meus somnis,

m’acollirà la vostra

pietat, i en silenci

acabaré de viure

Salvador Espriu, (1913-1985)

Com la boirina que s'aclofa
quan ve la nit,
o com la rima d'una estrofa
sense sentit;

com una cinta de coqueta
en un mirall,
o com el vol d'una oreneta
sobre la vall;

com una mica de musica
quan ve la son,
o com la molsa que a la pica
cria la font;

així t'escau la melangia
tan dolçament,
que per rendir-me no et caldria
més ornament.

Marius Torres, 1937

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.

M. Martí i Pol, 1929-2003

I m'encamino en solitud cap a la font llunyana,
a les prades altes de la serenor del somni,
i s'obrirà lentament, per acollir-me,
el clos indret on jo seré per sempre
amb la meva pau.

Salvador Espriu, 1995

A MÉS!

Aquelles dues flors que hi ha posades

al mig del caminal,

qui és que les hi deu haver llençades?

Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flores no estan pas tristes,

no, no: riuen al sol.

M’han encantat així que les he vistes

posades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta,-

Elles deuen pensar-.

Mes ara nostre brill al poeta encanta,

i això mai morirà.

Visions i cants, Joan Maragall, 1898

Puedes llorar porque se ha ido, o puedes
sonreír porque ha vivido.

Puedes cerrar los ojos
y rezar para que vuelva o puedes abrirlos y ver todo lo que ha
dejado;
tu corazón puede estar vacío
porque no lo puedes ver,
o puede estar lleno del amor
que compartisteis.

Puedes llorar, cerrar tu mente, sentir el
vacío y dar la espalda,
o puedes hacer lo que a ella le gustaría:
sonreír, abrir los ojos, amar y seguir.

David Harkins, 1958

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d'aquesta teva absència se'm revela
més dòcilment i tot del que pensava.

No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

M. Martí i Pol, 1929-2003

Te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim...
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t’has esllanguit per terra
amb els ulls admirats...

Ai, la Mort, ¡i que n’ets d’embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llençares
damunt de l’heroi en flor, tots somriguérem
sota els plors estroncats, que una serena
va començar a regnar en el pit i el rostre
del moribund. L’alè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperàrem...
I no tornà... Llavores esclataven
més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim...

Visions i cants, Joan Maragall, 1895

DALE AL PLAY

"Dale al play" és una metodologia que utilitza les figuretes en diferents teràpies per:

La comprensió dels principis sistemàtics, transgeneracionals i psicogenealògics.
La mirada sobre el trauma de l'infant interior i l'abordatge d'acompanyament basat en aquest enfocament.
La combinació d'aquests dos enfocaments en l'acompanyament d'una persona.

Però que si el professional de l'aula té la formació necessària, també podria emprar-se per abordar diferents situacions a l'aula com pèrdues, traumes... sempre amb una mirada interior i sistemàtica.

QUÈ SÓN LES LLÀGRIMES?

LLÀGRIMA (Segons el DIEC):

Gota de líquid segregat per la glàndula lacrimal i difós entre l'ull i les parpelles. També pot ser una gota de licor segregat per un vegetal o un tros de vidre fos que, en refredar-lo sobtadament tirant-lo a l'aigua, pren una forma de pera.

Hi ha tres tipus de llàgrimes: les basals, les reflexes i les emocionals.

- Les basals serveixen, sobretot, per mantenir els ulls hidratats.
- Les reflexes són les protectores, s'activen per defensar-se d'elements externs, com ara la pols, o els compostos nocius, com per exemple els que desprèn la ceba quan la talles (sí, per això de vegades plorem quan cuinem).
- Les emocionals són les que funcionen com a resposta a una forta tensió emocional. Poden arribar en situacions de tristesa, alegria, ira, por, dolor, frustració...

Cada cop que plorem alliberem una bona quantitat d'hormones, com l'adrenalina i l'oxitocina, i altres substàncies que actuen com a analgèsic natural. Per això mateix plorar té un efecte calmant

Pintadera, F. (2018). Per què plorem? Barcelona: AKIARA.