En uns campaments, quan a la foguera només hi queden les brases, es tira sàlvia (herbes aromàtiques que fan que el fum tingui aroma agradable). S'explicarà que l'aire s'emporta l'olor juntament amb les penes, preocupacions i temors. D'un en un quan se sentin preparats i que és el seu moment, s'aproparan i deixaran al foc un dibuix fet prèviament d'allò de què es volen acomiadar.

Escriure en papers què senten per les persones estimades i mascotes que s'han mort, de les quals molts d'ells no s'han pogut acomiadar. Cremar-los i deixar que el fum pugi cap al cel.

Preparar i cantar una cançó que ens sembli adient o que li agradés molt al difunt. També es pot escollir entre tots una música de fons per alguna estona de la cerimònia. 

Cada infant realitzarà una barqueta amb fusta i l'ajuda de l'adult. I un dia tots junts, anirem a la vora del riu/mar... a deixar-los anar. Comentar com costa desprendre's o prescindir d'alguna cosa. Cadascú deixarà la seva barca enunciant la seva despedida (persona, animal, desig no realitzat...).

Escriurem un desig cap aquella persona que trobem a faltar, els nostres sentiments, la seva cançó o poema preferit... i els lligarem amb globus d'heli. Quan deixem anar els globus deixarem que els desitjos arribin a ells.

Escriurem una carta personal de comiat, perquè potser a cada infant li ve de gust dir alguna cosa que no li ha dit en vida. Un cop escrita cada infant decideix què fa amb la carta: guardar-la, portar-la al cementiri, posar-la dins d'una ampolla i llençar-la al mar, llegir-la en veu alta, etc.

Els infants poden fer un dibuix-retrat mida foli amb la tècnica que prefereixin: ceres, pintura, colors, retoladors, llapis... D'aquesta manera veuran que segueix en el seu record, i que això és etern.

Escriuen o comenten en veu alta una anècdota o aventura que haguessin passat junts, alguna cosa divertida que recordaran per sempre, i que li agraeixen a la persona que ha mort.

Fer un mandala (dibuix a terra elaborat amb sorra, pètals de flors, pols de guixos de colors o d’altres materials lleugers que volen amb el vent i es desfan en poc temps) amb la lletra inicial del seu nom, o amb el nom complet, o amb algun símbol que el caracteritzés, o d’altres... en el pati de l’escola. Els mandales simbolitzen les coses efímeres, com la vida.

Crear un mural amb les petjades del peu i/o la mà de cada infant, amb un missatge personal cap a la persona que ja no hi és. I comentar-ho després.

Durant tot el dia els infants només podran tenir un objecte, i per agafar un altre objecte hauran de deixar el que ja tenen. Estem acostumats a tenir moltes coses sense haver de renunciar a res. I resulta difícil haver de renunciar a una cosa per aconseguir-ne una altra. D'aquesta manera pot sortir algun debat.

Crear un mural amb les petjades del peu i/o la mà de cada infant, amb un missatge personal cap a la persona que ja no hi és. I comentar-ho després.

Observar les diferents làpides i llegir-les. Sempre respectant les normes del cementiri, i la resta de visitants. I aprofitar si algun infant té algun conegut perquè li pugui dedicar algunes paraules, dibuix, o detall. Hi ha cementiris que celebren cerimònies laiques; també seria interessant conèixer els diferents rituals i cementiris de les diferents religions.

Buscar una institució que accepti rebre aquest tipus de visita i que tingui treballadors disposats a explicar la seva feina i respondre preguntes. Moltes famílies perceben la mort com un tema tabú, per això abans s'ha de parlar amb elles per resoldre dubtes i inseguretats.

Recordarem amb els petits l'última vegada que ens vam enfadar perquè ens vam haver d'acomiadar d'alguna cosa. Però no per reviure l'enuig, sinó per debatre com superar-lo. Així augmenta la capacitat per resistir la tensió. D'aquesta manera també entenen que aquestes sensacions formen part de la vida, i que fins i tot el pitjor acaba alguna vegada.